El 22 de maig de 2026 vaig oferir una conferència en el marc de les V Jornades Internacionals de Patrimoni Musical de la UB. La meva aportació va ser la descoberta d'un important tenor de finals del segle XIX que va actuar als millors teatres d'òpera de l'època i va estrenar òperes d'importants compositors.
El títol de la ponència va ser: La recuperació de Manuel Suaña, un tenor situat al bell mig del Verisme italià.
Amb la seva riquesa de colors, l'instrument em va conduir cap a una interpretació diferent i suggestiva, i l'atmosfera especial d'aquest espai va crear un ambient i una comunicació fàcil i càlida amb el públic. Va ser tot un plaer!
El 6 de febrer vàrem presentar la nostra biografia de Clementi a la Biblioteca Municipal de Bigues i Riells. Vam ser molt ben acollits per la direcció i per la regidora de cultura, Mayte Escobar, que va fer de interlocutora durant la presentació. Per il·lustrar la xerrada, vaig interpretar alguns fragments d'obres de Clementi.
Biblioteca Municipal de Bigues i Riells. 6/2/2026. 18h.
"Con una prosa clara y una sólida base académica, este ensayo devuelve a Clementi al lugar que le corresponde en la historia de la música y ofrece al lector una visión amplia, matizada y profundamente humana de un creador cuya relevancia trasciende la imagen tópica del virtuoso del teclado."
Melómano 08/01/2026 Llegir l'article complet
"Un viaje musical con Muzio Clementi es presenta com un treball excel·lent, sustentat en una documentació abundant i en una perspectiva que combina anàlisi i contextualització històrica. Per això, la seva aparició omple un buit evident en la nostra bibliografia sobre el tema oferint un treball vàlid tant per als investigadors com per als intèrprets i curiosos interessats a aprofundir en la figura de Clementi".
Revista Musical Catalana 02/01/2026 Llegir article complet
"Un volumen decisivo reivindica a Clementi en toda su dimensión artística e industrial."
Mundoclasico.com 16/09/2025 Llegir l'article complet
Entrevista a "Radar clásico", RNE. 3/12/2015 Escuchar
Domènec González de la Rubia ha escrit una crítica a la Revista Musical Catalana sobre la nostra biografia de Muzio Clementi a l'apartat de Publicacions el dia 02/01/2026.
La podeu llegir en el següent enllaç:
El dimecres 3 de desembre vam tenir una entrevista sobre la nostra biografia de Clementi al programa Radar Clásico de Radio Nacional de España, Radio Clásica.
Ho podeu escoltar al següent enllaç a partir del minut 10:09 fins al 36:18
https://www.rtve.es/play/audios/radar-clasico/viaje-musical-muzio-clementi-03-12-25/16843142/
Vídeo (subtitled in English):
El dijous 20 de novembre es va estrenar a la Sala-Espai Cultural de l'Ametlla del Vallès el meu projecte "Joan Maragall, un poeta que tocava el piano", que focalitza l'interès autèntic que tenia el poeta per la música i el piano.
El concert va anar a càrrec d'alumnes de piano de l'Escola Municipal de Música de l'Ametlla que van interpretar peces relacionades amb repertori que tocava Maragall a casa seva. Per a l'elaboració del guió vaig triar texts del propi Maragall referents a aquestes obres. Una novetat va ser l'estrena d'un petit Vals de Clara Noble, l'esposa del poeta, que segurament s'ha interpretat per primera vegada fora del seu cercle familiar.
Alumnes intèrprets: Josep Hereu, Xavier Papasseit, Èlia Roig, Zoe Guerrero, Jan Portell, Mireia López, Martí Hereu, Pau Padrós, Arthur González.
Veus en off: Marta Torrents i Jaume Iglesias.
Organització: Escola Municipal de Música de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla.
Idea, guió i direcció: Marina Rodríguez Brià
Diari de l'Ametlla, novembre 2025:
Marina Rodríguez Brià presentant el concert.
Tercer recital del III cicle Con spirito
El divendres 31 d'octubre
va tenir lloc el tercer i últim recital del cicle Con spirito d'enguany al
Conservatori Municipal de Música de Barcelona. És la tercera edició d'aquesta
sèrie de concerts que organitza l'Associació Muzio Clementi de Barcelona al
voltant del piano Collard & Collard, late Clementi, Collard &
Collard de 1847, propietat de Curro Bultó, la restauració del qual ha
estat sufragada per l'associació i realitzada pel pianer Jaume Barmona al
seu Forte
Piano Taller.
En aquesta ocasió, el
concert va estar protagonitzat per la flautista Montserrat Gascón i la pianista
Marina Rodríguez Brià que van presentar un insòlit programa que, sota el títol
de Veus de fusta i cristall, aplegava dos instruments
històrics: l'esmentat piano Collard & Collard i una flauta de vidre Claude
Laurent de 1823. Tant la Marina com la Montserrat, a més de ser excel·lents
intèrprets, son també destacades investigadores i estudioses de la música i van
preparar un programa adequat a aquests instruments i al període que
representen. Aquest programa contenia obres de Clementi, Maria Thereisa von
Paradis, Beethoven, Stamitz, Drouet, Mendelssohn i Meyerbeer.
Aplegar dos instruments
bicentenaris en un concert és una cosa verament excepcional. La primera patent
de la flauta de vidre del seu creador, Claude Laurent, va ser presentada a
Paris el 1806. Coïncideix per tant amb la vida de tots els compositors del programa.
El piano és una mica posterior a alguns d'ells, però recull i manté encara de
moltes característiques tècniques dels darrers pianos que va fabricar Clementi
& Co fins a la seva mort el 1832. Així, doncs, ens trobem amb unes
sonoritats que tots els seus autors podrien haver reconegut i fet seves.
L'obra que va obrir el recital va ser la Siciliana en Mi b major, publicada per primera vegada el 1924 i atribuïda a la pianista invident Maria Theresia von Pardis (1759-1824). Tot i que aquesta autoria és dubtosa, es tracta d'una peça molt adequada per ser interpretada amb la flauta de vidre, que transmet una melanconia encantadora i màgica. En tot cas, ens permet recordar que Clementi va conèixer personalment Paradies i, fins i tot, va parlar del seu piano (Magazin der Musik, Hamburg 1784).
La Sonata Op. 4 n. 1 de Clementi forma part d'un grup de 6 sonates per a clavicèmbal o pianoforte amb acompanyament de flauta o violí, publicades a Londres pel seu autor el 1780. Aquestes sonates estaven destinades a l'àmbit domèstic. Vint anys més tard, després de l'èxit recollit per les seves famoses Sonatines Op. 36, van ser publicades per Kühnel a Leipzig com a Sonatines Op. 37 i Op. 38 i van entrar de ple en el repertori dels inicis del piano.
És conegut el mestratge de Beethoven com a compositor de variacions. Eclipsades per les grans Variacions Diabelli Op. 120, s'amaguen més de vint-i-dues composicions d'aquest gènere que, amb diverses proporcions i dificultats, demostren la inventiva i la capacitat de transformació musical del compositor. Les Variationen über ein russisches Volkslied Op.107 n. 7 per a flauta i piano formen part d'un conjunt de 10 variacions sobre temes d'origen popular de diferents països. Es tracta d'una obra de maduresa escrita cap al 1818-19 i que té relació amb les obres que en aquest període, no només en el cas de Beethoven, posaven atenció en la música popular i d'un incipient nacionalisme. La variació permet al compositor-intèrpret improvisar i deixat fluir la seva fantasia en un gènere que acosta la música i sorprèn l'oient amb allò que reconeix. De fet, el tema, Die schöne Minka, no és rus, sinó ucraïnès i parla de la història d'un jove soldat que es despedeix de la seva estimada i no sap si tornarà. Al llarg de les variacions es produeixen moments descriptius de la batalla i també dels sentiments del protagonista.
Louis Drouet, encara que nascut a Amsterdam el 1792, és considerat un compositor i flautista francès. Va ser un gran virtuós, amb una carrera brillant a Europa, i també va estar lligat a la fabricació de flautes. Va posseir dues flautes de vidre de Claude Laurent. L'Impromptu que vam escoltar al recital és una peça breu, d'estil lliure, mostra gran una paleta d'articulacions i un ample moviment de registres que, a les mans de Montserrat Gascón, van permetre apreciar les possibilitats del seu instrument.
Felix Mendelssohn va ser amic i col·lega de Drouet i havia estat alumne de Ludwig Berger, un deixeble de Clementi. Aquests cercle de relacions encara es completa amb la seva amistat i estada a la casa de William Horsley, l'amic i secretari de Clementi, i a la fàbrica de pianos d'aquest, on va estar assajant el seu primer concert de dos pianos amb Ignaz Moscheles. Possiblement no va tenir una relació directa amb ell, ja que el 1829 Clementi havia traslladat la seva residència a Lichfield, però el coneixement entre un i altre és evident. Les tres Romances sense paraules que van interpretar la Montserrat i la Marina son arranjaments anònims del segle XIX. La primera d'aquestes romances va ser dedicada per Mendelssohn a Sophie Horsley, una de les filles.
El programa va finalitzar amb la cavatina “Robert, toi que j’aime”, de l’òpera Robert le diable de Giacomo Meyerbeer (1791-1864). La versió era de Louis Drouet i, per acabar-ho d'arrodonir, cal dir que Meyerbeer, als 11 anys, havia rebut classes directament de Clementi. Aquesta obra exquisida és un bon exemple de com es difonia la música en aquella època a través de versions instrumentals adaptades a diferents instruments i circumstàncies. La versió està molt ben escrita per als dos instruments.
En la interpretació que
ens van oferir la Montserrat i la Marina cal destacar en primer lloc la seva
complicitat i compenetració com a duo. En la seva interpretació individual, la
Montserrat Gascón mostra un domini de la flauta de vidre, un instrument que
difereix completament de la flauta moderna. Com ella mateixa explica, una
dificultat afegida és el seu pes superior i el tipus d'afinació allunyat del
temperament igual al que estem acostumats. La seva sonoritat és clara i
transparent, com suggereix el mateix material de què està construïda. Per la
seva banda, Marina Rodríguez té un domini absolut del piano Collard que
es tradueix en una claredat de toc i d'equilibri sonor que supera les
indefectibles irregularitats d'un instrument que, malgrat l’excel·lent
restauració, son inherents a la seva antiguitat. La seva empatia li permet
adaptar-se a les característiques particulars de cada instrument sense esperar
una resposta comú o estàndard.
Tot el recital va ser seguit amb molt interès i concentració per part d'un públic força nombrós. En resposta als aplaudiments, les intèrprets van oferir com a bis la cançó catalana El testament d'Amèlia, en un arranjament de Marina Rodríguez.
Finalitzada aquesta temporada, només ens queda agrair al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, al seu director i a tot l'equip, tota la seva bona disposició, col·laboració i compromís amb la nostra associació per permetre que aquest cicle hagi arribat a la tercera edició. També vull remarcar la recepció del públic, el seu interès i la capacitat d'escolta. Fem extensiu aquest agraïment als excel·lents músics que han participat en aquests concerts i han confeccionat programes específics, diferents dels que solen tenir habitualment en el seu repertori. Tot plegat ens anima a continuar amb un projecte que creiem útil per el professorat, l'alumnat i la ciutadania en general, encara que ens moguem en un àmbit tan minoritari com és avui la música dita "clàssica". És una tasca de difusió musical i cultural necessària que no sempre està prou reconeguda ni remunerada.
JJG https://educacimusical.blogspot.com/2025/11/tercer-recital-del-iii-cicle-con-spirito.html
El passat dijous 26 de juny va cloure el cicle de concerts Ressonàncies del temps. El piano Érard de la Fundació, en diàleg, organitzat per l’Associació Muzio Clementi de Barcelona i la Fundació Julio Muñoz Ramonet. Aquest cicle ha servit per presentar la restauració del piano Érard de la mateixa Fundació realitzada pel mestre pianer Jaume Barmona. Cada concert va estar precedit de breus conferències que situaven i posaven en relleu diferents aspectes relacionats amb l’instrument, el repertori o el palauet on es troba el piano.
"El piano Clementi de la Masia d'en Cabanyes de Vilanova i la Geltrú".
Museu Masia d'en Cabanyes. Centre d'Interpretació del Romanticisme. 21 de febrer de 2025.
per Marina Rodríguez Brià
 |
| Rio de Janeiro, 1892 |
https://www.revistamusical.cat/el-verisme-a-la-pell-la-historia-del-tenor-manuel-suana-1863-1939/
Nascut l’any 1930 a Sochaczew (Polònia), Artysz va ser un personatge llegendari a l’escena operística del seu país. El seu repertori va abastar els principals papers de baríton des del període barroc (Monteverdi, L’Orfeo) a la música del segle XX (Wozzeck de Berg, Tomorrow de Baird, Mannequins de Rudzinski o Black Mask de Penderecki). La seva immensa tasca, però, no tan sols es va desenvolupar al seu país sinó que també va arribar a Catalunya.
L'11 de novembre de 2023 vaig participar a la LXVIII Anglo-Catalan Society Annual Conference que aquest any es celebrava a la Universitat de Palma de Mallorca. El tema de la meva ponència era l’escriptor Juan Gutiérrez Gili, primer traductor d’Alícia en el país de les meravelles de Lewis Carrol al castellà.
https://anglo-catalan.org/wp/wp-content/uploads/2023/11/PROGRAMA-ACS-2023-4-novembre.pdf
El divendres 3 de novembre de 2023 amb la mezzosoprano Marta Rodrigo vam oferir el tercer recital que es va fer del cicle Con spirito de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona al Conservatori Municipal de Música de Barcelona. L’instrument era protagonista, ja que era el piano de cua Collard de 1847 que ha fet restaurar l’Associació i que cedeix una temporada al Conservatori.Vam interpretar obres poc conegudes i molt interessants de Clementi i de tres compositors relacionats amb ell: Ludwig Berger, Ferran Sor i Felix Mendelssohn. També algunes obres per a piano sol.
On October 23, 2023, with the dancer and castanets virtuoso Belén Cabanes, we offered a concert in Villach, a city in southern Austria, at the Gottfried-von-Ein-Saal. It was very dense in content and we enjoyed it to the fullest also due to the warmth that gave the full room and the passionate reaction of the audience. We have a great memory of it. Then I spent a few days in Vienna visiting places for my research. A fantastic journey.
Photos: Lauracarinthia by Stefanie Kleindopp, 2023.
"In its diverse program - using a selected repertoire of Spanish and classical music and through the arrangements for the castanets - the duo points out the tonal possibilities of the two instruments, which are specially tailored to the individual pieces". 2023-2024 Villach Kultur Jahresprogramm
"Das Duo weist in seinem vielfältigen Programm – anhand eines ausgewählten Repertoires von spanischer und klassischer Musik und durch die Bearbeitungen für die Kastagnetten – auf die klanglichen Möglichkeiten der beiden Instrumente hin, die speziell auf die einzelnen Stücke abgestimmt sind". 2023-2024 Villach Kultur Jahresprogramm
El 16 de juny la prestigiosa revista anglesa The Keats-Shelley Review (Routledge.Taylor & Francis Group), ha publicat el meu article "The Intellectual Circle of Muzio Clementi in London: A Contribution to His Biography".
En aquest treball estudio i analitzo alguns aspectes biogràfics que relacionen el compositor amb un cercle intel·lectual format per filòsofs, literats, científics i artistes radicals de gran influència. Un entorn defensor dels drets humans i de la llibertat de pensament, quelcom que sens dubte té a veure amb les creences i personalitat de Clementi. Ha estat una recerca molt interessant i plena de sorpreses, com ara la seva amistat amb el filòsof William Godwin, marit de Mary Wollstonecraft i pares de Mary Shelley.
On June 16, the prestigious The Keats-Shelley Review (Routledge.Taylor & Francis Group), published my article "The Intellectual Circle of Muzio Clementi in London: A Contribution to His Biography".
In this work I study and analyze some biographical aspects that relate the composer to an intellectual circle made up of highly influential philosophers, writers, scientists and radical artists. An environment that defends human rights and freedom of thought, something that undoubtedly has to do with Clementi's beliefs and personality. It has been a very interesting search and full of surprises, such as his friendship with the philosopher William Godwin, husband of Mary Wollstonecraft and parents of Mary Shelley.
Marina Rodríguez has participated in the LXVII
Anglo-Catalan Society Annual Conference with a lecture on Ferran Sor and his
ballet Cendrillon on the 200th anniversary of its premiere in London.
The LXVII Anglo-Catalan Society Conference,
Universitat Jaume I. 4 th -6 th November 2022 Faculty of Humanities and Social
Sciences. Universitat Jaume I. Castelló de la Plana.
The programme:
https://www.anglo-catalan.org/downloads/Programmes/ACS22Programme.pdf
.jpeg)
.jpg)
.jpg){kind=link}