diumenge, 7 de febrer del 2021

1820 Londres – Vilanova. Un piano Clementi en un vaixell d’aiguardents

 

El 6 de febrer es va presentar l'article "1820. Londres-Vilanova. Un piano Clementi en un vaixell d’aiguardents", publicat al llibre ‘La Masia d’en Cabanyes. Poesia, música i mites al romanticisme català’, que recull les darreres sessions de les Visites temàtiques al Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes.
La pianista, filòloga, investigadora i membre fundadora de l’Associació Muzio Clementi de Barcelona posa en relleu en el seu article la singularitat del piano vertical de la Masia d’en Cabanyes, fabricat per un dels músics més cèlebres del seu moment: Muzio Clementi (1752-1832). La marca Clementi & Co. va adquirir un gran prestigi per la qualitat musical dels seus instruments. Va ser un dels grans exportadors de pianos d’Anglaterra i en poc més de trenta anys en va produir 25.000.
L’instrument fou adquirit per Josep Anton Cabanyes el 1820 a Londres, quan tenia vinti-tres anys. Marina Rodríguez Brià apunta que al jove melòman i col·leccionista devia ser-li fàcil deixar-se arrossegar per la frenètica activitat musical de la ciutat. Afegit a les peculiaritats del piano, cal afegir el transport des de Londres en un vaixell d’aiguardents. Les rutes per mar, rius i canals resultaven la manera més adient per transportar pianos.

Pàgina web Masia d'en Cabanyes


On February 6th the article "1820 London-Vilanova. A Clementi piano in a liquors ship", was presented and published in the book "La Masia d’en Cabanyes. Poetry, music and mythes in the Catalan Romanticism", which will bring back sessions of thematic visits at the Centre d’Interpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes.

In her article, the pianist, philologist, researcher and founding member of the Muzio Clementi Association of Barcelona emphasises the singularity of the cabinet piano of the Masia d'en Cabanyes, manufactured by one of the most famous musicians of his time: Muzio Clementi (1752-1832). The Clementi & Co. brand acquired great prestige for the musical quality of its instruments. It was the major exporter of pianos from England and in just over thirty years it produced 25,000.

The instrument was acquired by Josep Anton Cabanyes in 1820 in London, when he was twenty-three years old. Marina Rodríguez Brià points out that the young melomaniac and collector must have been easy seduced by the frenzied musical activity of the city. Sea, rivers, and canals trading routes were the best way to transport pianos.




Clicant sobre la foto anireu a l'enllaç del llibre on line