Media


Marina Rodríguez i Belén Cabanes van encantar i delectar l’auditori aplegat als jardins del Casino Prado Suburense... el concert de piano i castanyoles fou un dels espectacles que van exhaurir les localitats... Les aportacions i explicacions prèvies omplien de sentit un espectacle que va créixer fins a embolcallar l’ànima de tots els presents... Marina Rodríguez, des del piano, va aportar la seva dosi interessantíssima de coneixement.     Isidre Roset i Juan. L’Eco de Sitges, 10/9/2020. FESTIVAL DONA – Art en femení. Jardins del Casino el Prado de Sitges.


La tercera i última vegada que el vaig tractar va ser quan jo treballa com a guionista a Televisió de Catalunya. El vaig entrevistar per al programa “Nydia”, el juny de 2002. Va ser amb motiu del seu espectacle “El Secret de la castanyola”, en què actuava acompanyat de dues artistes molt més joves que ell, la ballarina Belén Cabanes i la pianista Marina Rodríguez. Anys més tard, els seus fills em van explicar que en aquell moment es pensaven que el seu pare s’havia tornat boig: “Ell tenia més de vuitanta anys i actuava amb la Belén i la Marina, que podien ser les seves netes!” Però és que José de Udaeta era així: energia desbordant i capacitat de reinvenció... 1999-2005. Darrer projecte estable de José de Udaeta, al costat de la pianista Marina Rodríguez i la ballarina i intèrpret de castanyoles Belén Cabanes.      “José de Udaeta, el senyor del castell”. Esteve Molero. Publicació de l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes, 2020.


Les dues artistes van dedicar el recital al Mestre Udaeta que les va unir i amb qui van tenir el privilegi de compartir escenari els últims anys de la seva carrera artística.   Eix Diari. Diari Independent del Penedès. 27/8/2019.












Intimate piano sounds in the Music Museum: "Don't stop!" 
[...] Rodríguez is one of the fortepianists who traveled from all over the world to Zutphen, Vorden (Hackfort castle) and Amsterdam for the ninth International Fortepiano Festival, which lasts two weeks. [...] Rodríguez feels visibly and audibly in her element. She plays two encores, including – with some pride – a waltz by Fernando Sor, contemporary of Clementi, from her hometown of Barcelona. When she asks if the audience would appreciate a second encore, someone in the room shouts: "Don't stop!



Foto: AR
Last night Marina Rodriguez-Bria played her recital program "Clementi & Friends" with brilliance and fiery Spanish passion.

She told us very well interesting facts about Clementi [...] From the first moment you hear the enthusiasm in her piano playing. Original to choose for an unknown Viennese female composer, Marianna Auenbrugger (1759-1782). Beautiful music and beautifully performed. 

With the two encores, she attracted even more attention from the audience, these encores were highly appreciated. (Geelvinck. 9th International Fortepiano Festival, 2019). 


Marina Rodríguez-Brià, our special guest from Spain who received lots of compliments for her fine performance in the opening night concert, talked about Fernando Sor and his connection with the London Piano School. We were treated with his piano music not often heard in concerts.









Santa Eulàlia TV (Barcelona), 2015. Concert en un piano Pleyel històric.


La pianista va saber captar l’atenció de tots els nens i nenes amb les històries que explicava  abans d’interpretar cada petita obra. Els instruments que va utilitzar va ser el piano de cua i una espineta.  
(El concert "L'habitació de les joguines"). Regió 7, Manresa 7/2/2020.

El comissari de l’exposició, Carlos Murias, ha entrevistat a la nostra sala d’exposicions on tenim instal·lada La memòria de les arts efímeres a Berta Vallribera, Ramón Ivars, Belén Cabanes, Marina Rodríguez, Consol Grau i Xavier Bagà, amics i alumnes de les dues figures. Aquestes entrevistes formaran part del vídeo que està preparant l’equip d’audiovisuals de l’Institut del Teatre per a l’exposició.  Exposició José Udaeta, Emma Maleras. Vides paral·leles. MAE, Barcelona, 2019.

Amb un atractiu programa que representa un bon retrat musical de Clementi: petits Preludis que anticipen tres de les seves Sonates, i per culminar una selecció de Monferrines (petites danses del Piemont) que Clementi recordaria en la bromosa Anglaterra. Un treball molt important que engresca aquest camí d’intèrprets que exerciten la música en instruments originals(Sobre el CD "Clementi on a Clementi & co. square piano"). La Vanguardia,  Barcelona, 4/7/2015, Jorge de Persia.

A very significant work that enlivens this path of performers who practice music with original instruments.  (About the CD "Clementi on a Clementi & co. square piano"). La Vanguardia,  Barcelona, 4/7/2015, Jorge de Persia.

Entre les novetats discogràfiques d'enguany, crida l'atenció un enregistrament brillant de Marina Rodríguez Brià amb obres de Muzio Clementi (Roma, 1752-Evesham, 1832) interpretades en un dels pianos de la seva pròpia fàbrica. Marina Rodríguez ja havia dut a terme l'any 1999 un primer enregistrament de Clementi amb un piano de taula de Miguel Slocker de 1831 que forma part de la col·lecció d'instruments del Museu de la Música de Barcelona. Però el fet que Clementi fos constructor de pianos, a més de compositor i pianista, va fer concebre a Marina Rodríguez Brià el projecte que ara s'ha pogut realitzar d'una manera exquisida i convincent gràcies a la implicació d'Anna Cuatrecasas, propietària d'un piano de taula Clementi & Co. datat pels experts l'any 1824 i vinculat a la seva família des de 1948... Marina Rodríguez Brià ha volgut introduir cada una de les sonates i el conjunt de les monferrines amb quatre preludis, concebuts com a breus improvisacions, procedents de l'obra de Clementi Introduction to the Art of Playing on the Piano Forte. Amb una sòlida formació musical i una trajectòria professional prestigiosa, que l'ha duta a actuar a rellevants escenaris europeus i americans, Marina Rodríguez Brià ens duu de la mà de Clementi del vertigen torrencial a la subtilitat més refinada. Una veritable meravella.   Clementi en un Clementi.  Diari de Girona, Carles Duarte i Montserrat 30/8/2015.    

Marina Rodríguez Brià takes us along with Clementi from a torrential frenzy to the most refined subtleness. A true delight.   Clementi en un Clementi.  Diari de Girona, Carles Duarte i Montserrat 30/8/2015. 

És un acte de justícia històrica escoltar Clementi en un Clementi... Un petit bombó a l’abast de qui en vulgui gaudir!  (About the CD “Clementi on a Clementi & Co. square piano”). Revista Musical Catalana, núm. 348, December 2015-January 2016, Josep Barcons Palau.

Si en el seu primer enregistrament dedicat a Clementi, Marina Rodríguez Brià va utilitzar un piano Slocker de 1831 del Museu de la Música de Barcelona, ara aquesta nova gravació de Sonates de Clementi apareix amb un Clementi & Co. L'instrument, de so càlid, equilibrat i de gran bellesa, recull, doncs, tota l'essència i la frescor que brolla de les tres Sonates precedides de tres Preludis (improvisacions que segueixen el costum de l'època, extretes del mètode The Art of Playing on the Pianoforte) i d'una selecció de les breus i suggestives Monferrinas precedents del Piemont italià. Un disc interessant no només per la música i la destresa interpretativa, sinó pel poc habitual fet de poder escoltar un instrument en perfectes condicions com és aquest Clementi & Co.   (Sobre el CD “Clementi on a Clementi & Co. square piano”). Revista Musical Catalana, Barcelona, núm. 348, Desembre 2015-Gener 2016. AccentsLluís Trullén.

While Marina Rodríguez Brià used a 1831 Slocker piano from the Music Museum of Barcelona in his first Clementi recording, this new recording of Clementi Sonatas now features a Clementi & Co. The instrument, with a warm, balanced, greatly beautiful sound, therefore gathers all the essence and freshness that springs from the three Sonatas preceded by three Preludes (improvisations that follow the custom of that period taken from the method The art of playing on the Pianoforte) and from a selection of the brief and suggestive Monferrina dances coming from the Italian Piedmont. An interesting album not only because of the music and the dexterity in performing, but also because of the rare fact of being able to listen to an instrument in perfect condition like this Clementi & Co.   (About the CD “Clementi on a Clementi & Co. square piano”). Revista Musical Catalana, Barcelona, núm. 348, December 2015-January 2016. Accents. Lluís Trullén.

Musicalment, “Ocells d’ ivori" és una delícia : Marina Rodríguez defensa amb solvència al piano les peces de Granados,Soler, Albéniz, Rodrigo Mompou, Falla, entre d’ altres, i Cabanes integra les castanyoles en aquestes partitures clàssiques amb uns arranjaments plens de matisos que fan que aquest petit instrument,  en uns moments frasegi a l’ uníson amb les melodies i en d’ altres actuï de contrapunt percussiu. I així es va succeint un repertori atractiu, intens... Xavier Balfegó, Diari de Vilanova, 10/2/2012.

El disco de Marina Rodríguez revalida el temperamento noble de estas miniaturas clementinas que, interpretadas con musicalidad, exigencia y pulcritud, endulzan el humor musical apto para todos los públicos y especialmente el más joven....Si bien las Sonatinas se han interpretado con un piano Steinway moderno, para los valses se ha utilizado un pianoforte mesa de 1831 hoy conservado en el Museu de la Música de Barcelona, similar a los que fabricó Clementi.  (sobre el disc Miniatures 4 ). La Vanguardia. Barcelona. Á.R.F. 22/10/99.

El quart concert a càrrec del duo de piano a quatre mans de Marina Rodríguez i Joan Josep Gutiérrez va ser de nou un exemple de saviesa musical i rigor tècnic. Les clares dificultats de les obres eren resoltes brillantment amb gran compenetració, varietat de dinàmiques i aparent facilitat. El programa, molt interessant, va incloure "clàssics contemporanis" com Hindemith o Schönberg fins a obres de compositors de casa com García Abril, Guinovart o Montsalvatge. De nou vam sentir una interessant peça escrita especialment per al cicle pel mateix J.J. Gutiérrezamb qui vam poder comentar al final la gestació de l'obra i el perquè del suggerent títol "Bergamote et pamplemousse".   (VIII Cicle Anna Ricci). Jordi Vilaprinyó. L'instrument, n. 24 (Butlletí de la Unió de Músics de Catalunya). Desembre de 2009.

Un factor que roman intacte en el decurs de tota la gravació és la sòlida tècnica demostrada per la pianista, que ofereix unes versions de bella sonoritat i de gran rigor interpretatiu.  (sobre el disMiniatures 4 ) Jordi Salazar. Revista Musical Catalana  233 Any 2004.

El nom del llibre ja és original, Pianòries, i el contingut també. ...Una obra que s'aparta dels manuals habituals. (Sobre el seu llibre Pianòries 1).  G.C. Regió 7 Manresa    6/11/2002.

Marina Rodríguez Brià, pianista extraordinària, que interpretava amb la mateixa capacitat Bach, Scarlatti, Debussy o les endimoniades 32 Variacions en do menor de Beethoven, i que introduí en l’espectacle un punt de subtil humor.  "El secret de la castanyola" Festival de Sant Feliu de Guíxols, 2001, Alfons Hereu i Rua.

 Udaeta comincia il suo spettacolo suonando le "crusmata" iberiche su musiche di Bach; poi, con l'ingresso di Belén Cabanes e della pianista Marina Rodríguez, lo spettacolo assueme la forma di una vera e propia performance di teatrodanza… Lunghissimi applausi finali ricambiati da tre applauditissimi bis("El secret de la castanyola" amb José de Udaeta i Belén Cabanes ). Pippo Ardini. "La Sicilia" 22 novembre 2000,  Palermo - Italia.

Udaeta actúa espléndidamente acompañado por dos auténticas fieras: la bailarina-bailaora-concertista de castañuelas de Vilanova i la Geltrú, Belén Cabanes, y la pianista de Sant Vicenç de Castellet, Marina Rodríguez. Ambas derrocharon talento a manos llenas en el TNC.  (El Secret de la Castanyola amb José de Udaeta). Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona- La Vanguardia, Barcelona, 22/6/2000. Marjolijn van der Meer).

Ahora, por fin podemos tener a nuestro alcance grabaciones de las Escenas de infancia de Khachaturian o de las 24 pequeñas piezas de Kabalevsky que de la mano de Marina Rodríguez, nos llegan a través de una versión refinada y sensible y que nos hace pensar una vez más que en tantas ocasiones la belleza musical de unas obras -pensadas eso sí para el aprendizaje- no requiere un revestimiento repleto de juegos de artificio virtuosísticos, sino que también puede ser exquisita merced a su transparencia lírica.  (sobre el disc Miniatures 1). Revista "CD Compact".Ll.T. Gener 2000.

Eingebunden wurden die vielgestaltigen Kastagnettenklänge in das Spiel der Pianistin Marina Rodríguez, die das Programm des Abends mit all seinen grossen technischen Anforderungen und interpretatorischen Varianten meisterte, als würde es gelten, in einem Kammermusikensemble zu spielen...Auch die Pianistin wurde, wenn es ihr Spiel gestattete, als weitere Tänzerin in die Kommunikation der drei Künstler einbezogen.  (With José de Udaeta & Belén CabanesLudwigsburger Schlossfestspiele bzw, Internationale Festspiele Baden-Württemberg, Ludwigsburg Festival, Stuttgart (Germany), MR, 1999.

Els múltiples sons de les castanyoles es van introduir en el toc de la pianista Marina Rodríguez qui, amb saviesa, va conduir el programa de la nit amb totes les seves grans exigències tècniques i variants interpretatives, com si es tractés de tocar en un grup de música de cambra.  (With José de Udaeta & Belén Cabanes. Ludwigsburger Schlossfestspiele bzw, Internationale Festspiele Baden-Württemberg, Ludwigsburg Festival, Stuttgart (Germany), MR, 1999.

"José de Udaeta zeigte mit Belén Cabanes und Marina Rodríguez sein Lebenswerk”

Auch die Pianistin wurde, wenn es ihr Spiel gestattete, als weitere Tänzerin in die Kommunication der drei Künstler einbezogen.  Klavier - und Kastagnettenspiel, Tanz und schauspielerische Künste ermöglichten so ein Programm, das wie das Lebenswerk von José de Udaeta wirkte und in seiner Vielseitigkeit begeisterte... Im ersten, mehr konzertant betonte Teil hörte und sah man zwei Sätze aus Bach-Konzerten, ein Sonaten-Allegro von Haydn un die pianistisch tadellos vorgegebenen und tänzerisch grossartig gestalten 32 Beethoven-Variationen (WoO 80). Weitere Konzertsätze von Clementi, Soler und Scarlatti ergänzten diesen fein konzertanten und tänzerisch entzückenden Teil des Programms.  

1999 Festspiele Ludwigsburg / Konzerte und Tänze im Schlosstheater. 

"José de Udaeta va mostrar l'obra de la seva vida amb Belén Cabanes i Marina Rodríguez ”. Si la seva interpretació ho permetia, la pianista també participava com una ballarina més en la comunicació entre els tres artistes.

La Marina Rodríguez té una gran tècnica i també una gran energia davant el teclat, que, a més, la sap transmetre captant el total interès del públic i creant el cert grau de tensió necessari perquè quedi oberta la comunicació. El concert, que durava aproximadament una hora, es va fer realment curt.   (recital de piano sol al Tercer Cicle de Concerts de l'Associació Musical Bellaterra).L'Esquirol núm 69.Cerdanyola. Redacció. Febrer 1999.

José de Udaeta begeisterte im Aalto das Publikum. Vorab also gehörte gestern die Bühne dem Meister selbst und seinen jungen Partenerinnen Belén Cabanes (Tanz, Kastagnetten) und Marina Rodríguez (Klavier).  Zeitung für Essen. N 03/04NRZ. Von Klaus Albrecht. Oktober 1999.

José de Udaeta va delectar el públic a l'Aalto. Ahir, doncs, l’escenari pertanyia al propi mestre i a les seves joves partners Belén Cabanes (dansa, castanyoles) i Marina Rodríguez (piano). Actuació a l'Aalto Theater d'Essen. Zeitung für Essen. N 03/04NRZ. Von Klaus Albrecht. Oktober 1999.

Die Tänzerin Belén Cabanes und die Pianistin Marina Rodríguez Brià zwei Künstlerinnen, auf die er stolz ist, begleiten ihn bei der Premiere von "Kastagnetten heute" im Apollo Saal der Staatsoper. Berliner Morgenpost. 16/11/1999. Von Volkmar Draeger.

La ballarina Belén Cabanes i la pianista Marina Rodríguez Brià, dues artistes de les quals se sent orgullós, l'acompanyen a l'estrena de "Kastagnetten heute" a la sala Apollo de la Staatsoper.   Actuació a l’Apollo Saal de l’Staatsoper Unter den Linden de Berlin. Berliner Morgenpost. 16/11/1999. Von Volkmar Draeger.

Tant el cantant polonès com la pianista catalana n’oferiren una versió càlida i apassionada. (Dichterliebe de Schumann)... Marina Rodríguez forní un so agombolador, de so ric, a les cançons chopinianes i, sobretot, a l'esqueixada "Estic plorant" de Karol Szymanowski.  (amb el baríton Jerzy Artysz al Festival Chopin de la Cartoixa de Valldemossa). Balears. Palma de Mallorca. Jaume Galmés.1/9/98.

Obres excel·lentment interpretades amb claredat expressiva per Marina Rodríguez Brià.  (CD Miniatures 1 ). Avui. Barcelona. David Picó S. 24/6/98.

Al seu costat, la pianista Marina Rodríguez va tenir una actuació formidable, a més de proporcionar els textos del lúdic minicicle "Tres tris", de Joan Josep Gutiérrez.  (amb la soprano Teresa de La Torre. Festival Grec 96). Avui. Barcelona. Xavier Cester.27/7/96.

La sensibilitat musical, la perfecta compenetració en la recreació de sonoritats, la tècnica meticulosa i depurada i l'indispensable sentit rítmic per afrontar obres tan complexes com les Danses espanyoles de Moszkowski, configuren part d'un ventall de característiques pròpies de l'estil de Rodríguez i Gutiérrez, amb les quals van assolir d'acomplir la premissa inicial: oferir una “Soirée” de música de cambra carregada de tots i cadascun dels al·licients fonamentals per establir la màgica comunicació amb el públic.  (Sobre el CD de piano a 4 mans amb Joan Josep Gutiérrez). Catalunya Música Revista Musical Catalana.Barcelona. LL.T. març 96.

Me gustó la comunicación que establece con el público la pianista, sus dos solos son magníficos(amb l'actriu i cantant Isabel Soriano al Festival Grec 95).El Periódico. Barcelona. Gonzalo Pérez de Olaguer. 28/7/95

Si el piano havia quedat en aquest cicle de primavera potser en un segon terme, dijous aquest instrument va tenir un protagonisme absolut amb els intèrprets Joan Josep Gutiérrez i la bagenca Marina Rodríguez. El concert, protagonitzat per quatre mans joves plenes de musicalitat i tecnicisme, va ser un exponent  clar de la dimensió i bellesa harmònica de l'instrument... Van destacar les interpretacions de Hindemith i Rachmaninoff.    Regió 7, Manresa, 22/5/1993. Jordi Manau.